Exili

Maria-Mercè Marçal, també ens va deixar,intuir en alguns poemes la duresa de l'exili.
En el seu cas lluny del poble on va néixer Ivars d'Urgell- el terreny aspre dels marges , d'un cert exili , però amb l'esperança que en aquests territoris nous pot créixer una llibertat que la portarà a gaudir d'una autonomia pròpia i a la vegada creadora , narradora de somnis.La paraula de Maria-Mercè ens pot desvetllar ressons propis en cadascú de nosaltres.

Per tu retorno

Per tu retorno d'un exili vell
com si tornés d'enlloc.I alhora et sé
terra natal, antiga claror meva,
i l'indret on la culpa es feia carn.

Retorno en tu,per tu, a l'espai sec
d'on vaig fugir sense poder oblidar;
desig sense remei, ferida arrel
arrapada, clavada cos endins.

Per tu retornod'un exili vell
refugi contra tu,des d'on trair
la primera abraçada i on triar
des l'enyor,escandall d'unes mans.


Retorno en tu, per tu, al vell jutjat
sense horari ni nom, fosa en la pell
dels teus camins que em coneixen la pell,
closa en els ulls que ja gosen fitar
el teu esguard, com si tornés d'enlloc