dimecres, 3 de febrer del 2010

Algun dia sense presses


Algun dia sense presses, després de regalimar les gotes de l’enyorança.
Em llevaré de bon matí ,quan el sol encara està amagat sota les últimes llàgrimes de la nit que dolçament s’acomiada.
Agafaré el camí que em portarà a l’aeroport. Asseguda a l’autobús, aniré contemplant ,com el dia es va despertant, i s’aclareix, rebré la besada del sol que m’acompanyarà content en aquest viatge de poca durada ; un dia , a la nit, tornaré a estar a casa.
Sense cap maleta, lleugera de pes però plena d’il·lusions i records m’encaro valenta a aquesta fita.
En arribar a Brussel·les ,com sempre en el moment de l’aterratge , m’omplo de la bellesa de la ciutat que des de de l’alçada, albiro, amb les seves zones arbrades, catifes de verd i petites cases que li donen un aspecte de conte de fades.
A la ciutat passejaré pel Bulevard i dinaré al lloc de sempre.
Ara necessito actuar amb immediatesa , per arribar a l’escola del Bert. el meu nét, surt a les quatre , m’emociona el pensar en la seva cara de sorpresa,el seu somriure rialler , divertit i la gràcia de la mirada resplendent ,llampegant d'alegria …
Junts negociarem, si anem a buscar el Marc que surt mig hora més tard i sempre té compromisos que atendre a l’hora de la sortida.
Crec, que decidirem marxar sols. El Bert agafa sempre a la mateixa hora el Bus.A partir d'aquest instant es converteix en el guia segur i eficient. ..
Passarem pel forn del Pol , ple de pans de tota mena i pastissos deliciosos,
En comprarem un, de passada saludarem als avis i els farem còmplices de la nostra aventura i tot seguit, de pressa, de pressa cap a casa ,a la poca estona aniran arribant tots …Soparem , i ara si, m’acompanyaran a l’aeroport, l’últim avió de la nit em tornarà al punt de partida , Barcelona , després d’un dia fantàstic i diferent.
Ah! Us vull dir que aquest no es pas el meu primer viatge , n’he fet molts fins i tot m’he passejat pels carrers de París…
Les veles de la imaginació , tenen una força infinita,i saben oferir-me en plàtera els desigs més amagats


"

2 comentaris:

  1. Noia, ets molt primerenca a fer els deures, i hi has afegit dibuix i música, ja ets tota una experta!!! Que bonic seria poder fer un viatge així, portant l'alegria als qui t'estimen

    ResponElimina
  2. Raimunda, poeta, de moment ja has viscut l'emoció del viatge a trenc d'alba i la del retrobament amb la família He estat veient la teva cara de picardia mentre llegia l'escrit. Algun dia...

    ResponElimina