La barca del temps S. Espriu- Marina Rossell

La barca del temps. ( S. Espriu, Roselló, L'Alguer

A principis d'octubre es va entrenar, obrint la Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona, l'espectacle poètic i teatral "El Jardi dels cinc arbres", un homenatge a Salvador Espriu, sota la direcció de Joan Ollé. Es tracta d'una adaptació escènica, del mateix Ollé i d'Iban Beltran, a partir de textos poètics i narratius de l'escriptor nascut a Santa Coloma de Farners, a les portes del 25è aniversari de la mort de l'autor. La proposta d'Ollé ens convida a passejar per Sinera (l'Arenys mítica creada i recreada per aquest autor), que també vol ser una invitació a endinsar-se en la recreació d'un món (el de la postguerra i la dictadura, amb les seves llums i ombres) que ja és en vies d'extinció. L'espectacle, que té moments d'una intensitat remarcable, actualitza i dóna una nova vitalitat a aquest poeta, un dels grans escriptors catalans del Segle XX. A "El jardí dels cinc arbres" també es parla de l'Alguer. La representació es tanca amb l'excel·lent interpretació de Sílvia Pérez de "Per a una 'suite' algueresa ", musicada per Dani Espasa, el poema que va dedicar Salvador Espriu al seu estimat amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel. Un poema que és un cant d'amor doble, a l'amic desaparegut i a la llengua catalana. Un poema que, fa ja alguns anys, va popularitzar la cantant Marina Rossell sota el títol "La barca del temps", amb una veu també fascinant, que alguns consideren un dels moments culminants de la seva trajectòria.


La barca del temps


Estimat amic meu,
si podies venir,
amb la barca del temps
amb el vent de llevant,
a l'Alguer,
i senties amb mi
com és viu,
i arrelat
aquest nostre parlar
català
de l'Alguer,
com et diu el teu nom
i somriu la ciutat

Biografia Salvador Espriu

Biografia Salvador Espriu neix a Santa Coloma de Farners (la Selva), on el seu pare exerceix de notari, el 10 de juliol de 1913. La seva família, però, s'estableix el 1915 a Barcelona, a banda de passar algunes temporades a Arenys de Mar. Aquesta població té un significat essencial en l'univers literari del poeta que la mitifica amb el nom de Sinera. Molt aviat sent la vocació literària. El seu primer llibre, Israel, escrit en castellà, es publica el 1929, quan només té setze anys. El 1930 Salvador Espriu estudia Dret i Història Antiga a la Universitat de Barcelona. El 1931 publica El doctor Rip i Laia, dues novel·les que mostren ja la seva capacitat com a narrador original que s'aparta dels corrents noucentistes. Laia tindrà després diverses versions i arribarà fins i tot al cinema amb l'actriu Núria Espert de protagonista. El 1933 fa un viatge amb un grup de professors i estudiants a l'Orient, en un creuer per la Mediterrània que el porta a visitar, entre altres indrets, Egipte, Turquia, Palestina, Itàlia i Grècia, espais geogràfics que tindran un paper important en l'obra que més tard farà. Espriu viu l'època de la preguerra civil espanyola, de gran vitalitat cultural sobretot a Barcelona, i es relaciona amb intel·lectuals com Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Ferran Soldevila i Carles Riba. Publica Aspectes (1934), Ariadna al laberint grotesc (1935) amb una prosa que consolida el seu do de narrador situada entre la sàtira esperpèntica i el lirisme. El 1935 es llicencia en Dret i el 1936 ho fa en Història Antiga. La guerra civil espanyola li tallà la llicenciatura de Llengües Clàssiques quan el mobilitzen amb destinació a la columna Macià-Companys, a la secció d'Arxius de l'Auditoria de Guerra on va estar fins el 1939. Un cop acabada la guerra, treballa com a advocat en una notaria. Aleshores, amb les llibertats catalanes abolides de manera absoluta, és quan Salvador Espriu viu el que més tard es coneixerà per l'exili interior. Malgrat continuar la seva feina d'advocat, Espriu mai no abandona el conreu literari. D'aquesta etapa sorgeixen obres de teatre com "Primera història d'Esther" (editada el 1948 i estrenada el 1957) o els llibres de poemes Les cançons d'Ariadna (1949), "Les Hores i Mr. Death (1952)", "El caminant i el mur "(1954), i Final del laberint (1955). Ja a la dècada dels seixanta i dels setanta, l'obra d'Espriu, i ell mateix, es converteixen en símbol de la literatura catalana ("La pell de brau, 1960"). Les musicacions que fa el cantautor Raimon d'alguns dels seus poemes contribueixen de manera notable a la popularització, així com les diverses representacions que es fan de les seves obres teatrals com Ronda de mort a Sinera (1966), muntatge fet per Ricard Salvat sobre textos del poeta, o Una altra Fedra, si us plau (1978). El 1980 es publica el primer volum de l'Obra Poètica Completa traduïda al castellà a cura d'Andrés Sánchez Robayna i Ramon Pinyol. El seu nom està sovint en les propostes per al premi Nobel que haurien hagut d'arribar a l'Acadèmia Sueca en una situació normalitzada. És distingit amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1972) i rep la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1980) i la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona (1982). És nomenat doctor honoris causa per les Universitats de Barcelona i de Tolosa de Llenguadoc. Per la seva actitud cívica, l'any 1982 rebutja la Creu d'Alfons X el Savi. És membre i Soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Durant els darrers anys de la seva vida, Espriu es dedica a corregir i revisar la seva obra, amb la finalitat de convertir-la en un corpus ben travat. Aquesta pulcritud afegida al valor de la seva obra el converteix en un model de l'últim quart de segle. La construcció de la seva mitologia geogràfica té com a claus principals: Lavínia (Barcelona); Sinera (Arenys); Konilòsia (terra de conills-Espanya); Alfaranja (Catalunya) o Sepharad (península ibèrica).

Constituexen el rerafonts de la seva obra que es converteix a la tenaç reconstrucció d'un món perdut, una operació intel·lectual que el forneix alhora a la comprensió del món real i també la visió d'un paradís perdut on no cessà de refugiar-se

El 22 de febrer de 1985 va morir a Barcelona i és enterrat al cementiri d'Arenys de Mar, la seva mitificada Sinera.

Espurnes de saviesa i melangia

Intentes amagar-te molt endins

del teu hivern, on puguis amb tants records encendre l'últim foc.

Frag.Les paraules . M. Death S. Espriu

A vegades és necessari i forçós que

un home mori per un poble

però mai no ha de morir

tot un poble per un home

Frag . La pell de brau . S. Espriu

Pels rials baixa el carro

del sol des de carenes

de fonollars i vinyes

que jo sempre recordo

Frag Cementiri a Sinera . S. Espriu

Remor de cascavells d'aigua damunt del maig fred del camí, damunt el teu silenci a la muntanya, mentre la teva mare broda, plora per tu sota la pluja brodada, lluny, al carrer de l'Om, enllà del casal profanat dels meus morts.

Frag poema en prosa escrit el 1938 i dedicat a la mort del poeta mallorquí Bartomeu Roselló- Porcel, gran amic seu

S'obre la veda !

Avui aquesta tarda s’ha obert la veda , amb la subtilesa d’un ritual màgic ,al voltant d’una taula de fusta envellida i amb la calidesa de la llum d’una tarda tranquil·la.
Hem anat desvetllant la incògnita de cadascuna de les cançons escollides.
Cançons amb força , empenta , descobriments inèdits que traspassen fronteres ,barreres d’intolerància i dictadura .
Unes repetides però que mostraven la individualitat de qui l’havia triada.
Aquesta primera trobada m’ha ofert noves visions i alternatives.

Un fenomen atmosfèric que sempre m’ha produït angoixa i por, és el vent
El vent turbulent , sorollós, impetuós ,desenfrenat ,violent i destructor.
M’omple d’imatges desoladores...
La veu de la Corry ens m’ha mostrat un ventall de possibilitats de l’altra vessant del vent ...
El vent que ens envolta i acarona , el que bufa fort i pren embranzida , el que neteja i s’emporta la brossa i tot ho purifica, deixant el camí net per continuar la marxa de la vida.
Conclusió:
Si ens trobem immersos en una vessant fosca del camí, cal avançar sense
perdre l’esperança fins esbrinar on es troba la llum. La llei de la dualitat que impera tots el fets del univers.
Bona trobada !