Un gest d’amor
Un repic suau avisa que algú vol entrar, s’obre la porta cautelosament i entra amb timidesa, no vol destorbar ni interrompre el treball dels altres.Falten dos minuts per acabar la classe.La seva presència atura el que estaven fent i tots l’acollim amb alegria.
És la segona vegada que li veig fer aquest gest.
La primera vegada, venia a acomiadar-se.
Després d’un ensurt que li havia capgirat la vida ,havia eixit gràcies a la seva força i valentia. Ara calia concloure aquest fet , amb un somni …
Fer el camí a Santiago sola, la solitud i el camí la portaran a aconseguir la plenitud.
Avui de tornada amb una llum nova que reflecteix tota la seva persona,
a bellesa il·lunina la seva mirada, el seu somriure, els seus fets.
Dues bosses una a cada mà l’acompanyen .Comença al obrir-les…
Petits pessics d’amor elaborats artesanament per ella surten ensucrats omplint d’una flaire exquisida l’ambient. Amb rapidesa va desplegant tovallons blancs , beguda , bosses curosament plegades per omplir-les per aquells que no es poden quedar.
Converses ràpides, projectes nous que omplen de guspires d’il·lusió
I d’entusiasme la seva mirada.
Avui davant d’aquest gest d’amor que ens ha ofert, puc dir que per primera vegada he vist l’aura de la meva amiga que l’envoltava ,i ens abraçava a tots .
Celebràvem el seu retrobament el seu coratge, la seva fortalesa. Novament tot l’univers s’havia arreplegat per ajudar-la aconseguir el seu somni . Felicitats estimada amiga!
Un repic suau avisa que algú vol entrar, s’obre la porta cautelosament i entra amb timidesa, no vol destorbar ni interrompre el treball dels altres.Falten dos minuts per acabar la classe.La seva presència atura el que estaven fent i tots l’acollim amb alegria.
És la segona vegada que li veig fer aquest gest.
La primera vegada, venia a acomiadar-se.
Després d’un ensurt que li havia capgirat la vida ,havia eixit gràcies a la seva força i valentia. Ara calia concloure aquest fet , amb un somni …
Fer el camí a Santiago sola, la solitud i el camí la portaran a aconseguir la plenitud.
Avui de tornada amb una llum nova que reflecteix tota la seva persona,
a bellesa il·lunina la seva mirada, el seu somriure, els seus fets.
Dues bosses una a cada mà l’acompanyen .Comença al obrir-les…
Petits pessics d’amor elaborats artesanament per ella surten ensucrats omplint d’una flaire exquisida l’ambient. Amb rapidesa va desplegant tovallons blancs , beguda , bosses curosament plegades per omplir-les per aquells que no es poden quedar.
Converses ràpides, projectes nous que omplen de guspires d’il·lusió
I d’entusiasme la seva mirada.
Avui davant d’aquest gest d’amor que ens ha ofert, puc dir que per primera vegada he vist l’aura de la meva amiga que l’envoltava ,i ens abraçava a tots .
Celebràvem el seu retrobament el seu coratge, la seva fortalesa. Novament tot l’univers s’havia arreplegat per ajudar-la aconseguir el seu somni . Felicitats estimada amiga!
Ai Raimunada ... tu sempre em mires amb aquests ulls esperançats.
ResponEliminaEl teu escrit m'ha meravellat.
Després de la conversa que varem tenir a la sortida, tens molta raó.
Espero que gaudeixis de la última safata de bunyols.
Amb amor!
La teva amiga
Raimunda
ResponEliminaCom que no tinc el teu email, utilitzo aquest petit espai. He estat absent per motius de feina una bona temporada i hagut d'aparcar el meu bloc i la lectura dels altres.
¡Gràcies per la teva visita!
Jo ja seguia Contes i Narracions i ara estic content de veure que retrobes la creació. Si jo fos la teva amiga estari ben contenta si m'escrivissin així, d'una manera tan planera, dolça i afectuosa.
ResponEliminaSuposo que la trobada tindria algun motiu important. Ho dedueixo pel text i per la peça musical.
¡Felicitats a totes dues!