Cambres silencioses

Cambres silencioses,amb olors i veus que han existit
Records adormits que bressolen i parlen.
Vaig desar a l’armari un núvol blanc ,penyora d’amor
Esquitxos de vida, gaudint de la fragància de l’espígol
Dins la imatge de la mare,silenciosa, embolcallada
Per la claror daurada de la tarda
Absorta, pensant i creant filigranes de ganxet
Flors ,fades, paisatges…
Fins que la última randa del voluptuós vestit de la núvia
Restava dolçament a terra, nuvolada blanca de suau cotó...

Miratge inspirat en un poema de Maria- Mercè Marçal

"Vaig desar a l'armari

aquell núvol més menut

el que duia confetti a les butxaques

Però, ai...les arnes no dormen".

Maria- Mercè Marçal