Vestuari maya de Guatemala

Amb les seves mans i els seus ulls. Teixits maies, miralls d’una cosmovisió aproxima a l’espectador aspectes de la història i la cultura maia a través d’una de les seves manifestacions artístiques i simbòliques més singulars: els teixits i la vestimenta i especialment posa de manifest com els teixits i els vestits maies han estat un dels vehicles utilitzats per transmetre, generació rera generació, un simbolisme ja mil•lenari que porta implícita la història i la cultura d’una civilització en constant evolució. Considerats autèntics mitjans de comunicació, els teixits i els vestits personalitzen i diferencien a aquells que els porten i serveixen per llegir i saber qui són i d’on venen els seus usuaris, conèixer l’estatuts social, l’estat civil...., alhora que sempre parlen d’una ancestral i complexa iconografia (aus, Arc de Sant Martí , serps, piràmides...) que, teixida –escrita – i ideada per capes sobre el teixit o la vestimenta, serà més o menys llegible segons el coneixements que el lector/espectador tingui de la cultura i la simbologia maia.
Fa aproximadament mil cinc-cents anys, els maies arribaren a desenvolupar una magnífica cultura, en la que l’art, l’arquitectura, l’escriptura, l’astronomia i el còmput del temps assoliren nivells d’excel•lència i refinament, que avui en dia sobrepassen la nostra imaginació. Entorn del segle X, per raons que encara no han estat totalment aclarides, les grans ciutats de les terres baixes foren sobtadament abandonades. No obstant això, els maies no desaparegueren. Malgrat els destructius successos soferts al llarg de la seva història, com la conquesta espanyola, la colonització, l’extrema violència vers finals del segle passat i la influència del món occidental, els maies d’avui encara parlen les seves llengües, conserven la seva llarga tradició religiosa i l’ús de la seva indumentària tradicional.
La peça més distintiva utilitzada per les dones maies és el huipil, una brusa en general de dos panells de tela de cotó teixit en teler de cintura i es va unir al llarg de les costures laterals.
El fet que fins al dia d’avui els vestits maies siguin tan diversos i reconeixibles, té a veure amb els elements estilístics i el simbolisme comunicatiu corresponent, els quals estan molt arrelats en la tradició. Això no vol dir que els estils siguin invariables o que qui els teixeix no pugui introduir en les seves creacions els seus gustos i preferències personals, però aquestes modificacions es realitzen només de manera gradual i mai condueixen a un trencament amb el passat. Cada nou element estilístic s’introdueix com una variant de l’estil anterior. Aquest èmfasi en la continuïtat ha conduït a que dins de la tradició tèxtil maia mai s’hagi trencat amb el passat precolombí, malgrat totes les influències externes, les modes colonials, els nous materials i tècniques.
Des de fa molts segles, l’art dels maies i especialment l’art del teixit, va tenir com a finalitat transmetre els valors culturals i les tradicions. Per aquesta raó utilitza imatges, el simbolisme de les quals, és conegut per tots els membres de la seva comunitat. El gust i la creativitat individual estan subordinats a la tasca comunicativa, i qualsevol canvi per part dels artistes, no es va acceptar en el passat ni tampoc en l’actualitat.
Els maies trobaren en els motius de la indumentària, no només un mitjà per conservar la seva antiga visió del món i introduir-la subtilment en la cultura post-colonial imposada, sinó que també es van instituir unes confraries amb aquesta finalitat.
Un element imprescindible per als ritus i actuacions públiques de les confraries el formen els teixits i l’atuell dels membres masculins i femenins (confrares i texeles). Els teixits destinats a la confraria són els més bells exemples de l’art tèxtil maia, la qualitat d’aquests és característica del status assolit com a membre de la confraria.
El teixit és també una metàfora de la creació de l’univers en la que es repeteixen contínuament les accions dels déus en el moment de la creació, al començament dels temps.