Avui el dia és clar
empolainat amb núvols de cotó,
esfilagarsats fils d'argent
van escampant-se
deixant passar la lluïssor del sol.
Però la mandra em fa presa
com pot ser que estigui així?
cansada, perduda, abocada a l'infinit.
Clamo al cel que em vingui la força
que s'obrin les portes del pensament
esquinçalls d'esperança
traspuen el firmament
empolainat amb núvols de cotó,
esfilagarsats fils d'argent
van escampant-se
deixant passar la lluïssor del sol.
Però la mandra em fa presa
com pot ser que estigui així?
cansada, perduda, abocada a l'infinit.
Clamo al cel que em vingui la força
que s'obrin les portes del pensament
esquinçalls d'esperança
traspuen el firmament
Un poema molt maco i positiu. Es pot clamar perquè vingui la força i també ajudar un fent el pas como ho fas en aquest poema al que no li falta cap imatge: és explícit tot ell.
ResponEliminaRaimunda,
ResponEliminaGràcies per teu comentari que és molt encoratjador per mi. He hagut d'estar fora del bloc i ara, poc a poc, vaig recuperant. Trobo a faltar el mateix, no publiques res de res i em quedo amb ganes de llegir o veure coses, pensaments, etc.
Espero els teus "posts" o publicacions.
Una abraçada