Avui el dia és clar
empolainat amb núvols de cotó,
esfilagarsats fils d'argent
van escampant-se
deixant passar la lluïssor del sol.
Però la mandra em fa presa
com pot ser que estigui així?
cansada, perduda, abocada a l'infinit.
Clamo al cel que em vingui la força
que s'obrin les portes del pensament
esquinçalls d'esperança
traspuen el firmament
empolainat amb núvols de cotó,
esfilagarsats fils d'argent
van escampant-se
deixant passar la lluïssor del sol.
Però la mandra em fa presa
com pot ser que estigui així?
cansada, perduda, abocada a l'infinit.
Clamo al cel que em vingui la força
que s'obrin les portes del pensament
esquinçalls d'esperança
traspuen el firmament